artblog ::: Alfred Porres Pla ::: work in progress

2011-05-05T00:16:00.001+02:00

Repensar Terra

Fabric (que s’exposa per primer cop) i Timeless (en una versió inèdita com a vídeo-instal·lació) pertanyen a dues línies de recerca creativa que he desenvolupat de forma paral·lela en els darrers anys. Tanmateix, han estat triades per a Repensar Terra pels significats que es produeixen al reunir-les i per com dialoguen amb la proposta de l’exposició.

Fabric (2009)
Instal·lació, 200 x 200 centímetres aproximadament.

Fabric (teixit) aborda una reflexió sobre la ‘matèria’ amb la que es teixeixen les identitats col·lectives. L’esquelet de cadenes amb el que està feta la bandera i els dos munts de fil sobre el terra semblen desvetllar una única interpretació possible. Però les relacions són més complexes. El fil amuntegat al terra va ser teixit, les baules de la cadena també. Un material és fred i l’altre és càlid. Un és dur i l’altre és tou. Un atesa i l’altre afluixa. Un domina i l’altre empara. Un recull i l’altre acull. De quin material són fetes les identitats col·lectives?

Timeless (2007)
Vídeo-projecció monocanal, mesures variables.

L’escena de Timeless (etern) es situa a la sala d’espera d’un aeroport. Sobre una cinta transportadora circula una maleta, que s’apropa i s’allunya de la càmera en un bucle que perpetua aquell instant. La imatge anuncia un desenllaç (el moment en què algú recollirà la maleta) que és contínuament diferit. El so d’un tic-tac, que s’intensifica a mesura que la maleta s’apropa a la càmera, ens confirma que estem davant una situació de standby. Però el significat de Timeless es construeix fora dels marges de l’enquadrament i més enllà del bucle temporal congelat que mostra. Mentre la maleta circula i dóna voltes com un ase en una sínia, on és el seu propietari? Potser és retingut indefinidament en un no-lloc, entre tanques, cintes transportadores, arcs detectors de metalls, controls de documentació... atrapat en el mateix bucle infinit que manté captiva la seva maleta. Una maleta plena de terra.

2011-05-03T16:33:00.003+02:00

Dijous inaugurem l'exposició Repensar Terra.
Us esperem.

2010-12-14T11:51:00.003+01:00

Del 18 de desembre al 6 de febrer es celebra a Amposta la VI edició del festival de vídeo i art digital STROBE.

Més informació al web del festival

2010-11-10T08:55:00.002+01:00

Aquests dies a Tarragona es celebra la segona edició de l'E·PLEC, enguany en el marc de Scan Tarragona.
Avui a les 18 h, a la casa Canals (Granada, 11), participo amb la presentació del projecte Pocket Causes.

Trobareu tota la informació a:
http://www.visual-lab.info/e-plec

2010-11-09T00:12:00.007+01:00

Pocket Causes és un projecte participatiu que aborda una reflexió sobre la domesticació d’allò reivindicatiu a les societats posfordistes i globalitzades. Unes societats en les que fins i tot les revoltes estan patrocinades. Un videotutorial explica com pots retallar i pintar un trocet de paper quadrat per a obtenir vuit 'llaços solidaris' amb els que reivindicar les teves pròpies 'causes de butxaca' particulars. En aquest context, el ‘llaç solidari’ pot ser un símbol de la força d’allò ínfim, de la capacitat performativa d’un gest tan petit repetit infinitat de cops. Però també ho pot ser de la docilitat amb la que assumim determinats gestos col·lectius que se’ns presenten com a succedanis d’allò subversiu.

Pots enviar una foto de les teves pocket causes amb una petita descripció del seu significat a pocketcauses@alfredporrespla.org

Pocket Causes es un proyecto participativo que aborda una reflexión sobre la domesticación de lo reivindicativo en las sociedades posfordistas y globalizadas. Un videotutorial explica como puedes recortar y pintar un pequeño trozo cuadrado de papel para obtener ocho 'lazos solidarios' con los que reivindicar tus propias 'causas de bolsillo' particulares. En este contexto, el ‘lazo solidario’ puede ser un símbolo de la fuerza de lo ínfimo, de la capacidad performativa de un gesto tan pequeño repetido infinidad de veces. Pero también lo puede ser de la docilidad con la que asumimos determinados gestos colectivos que se nos presentan como sucedáneos de lo subversivo.

Puedes enviar una foto de tus 'pocket causes' con una pequeña descripción de las mismas a pocketcauses@alfredporrespla.org

2010-04-21T00:16:00.003+02:00

La exposición Presupuesto: 6 euros. Prácticas artísticas y precariedad se inaugurará el 22 de abril a las 20 h.

La exposición permanecerá abierta del 23 de abril al 21 de mayo (de lunes a viernes de 12 a 20 h; sábado de 12 a 14 h).

2010-04-08T00:01:00.003+02:00

El darrer 31 de març, el meu projecte Pocket Causes va ser seleccionat dins la convocatòria 6 euros. Prácticas artísticas y precariedad

2009-03-02T16:28:00.004+01:00

Aquest dijous 05 de març a les 19:30 s'inaugura la Mostra de videocreació "Videofreqüències", comissariada per Cristina Altadill.

La Mostra tindrà lloc al Centre d'art Cal Massó (c/Pròsper de Bofarull 7-9 de Reus).

L'acte inaugural anirà a càrrec de la Companyia Aiox 3.0 realitzant un espectacle d'art multimèdia que explora noves formes d'expressió creant una interacció entre la música, la dansa amb sensors i el teatre utilitzant tecnologia lliure (GNU/Linux i Arduino).

Tot seguit es projectaran les peces de videocreació seleccionades per al mes de març dins l'apartat "Llenguatge gestual" (videodansa).

La mostra es completarà amb els apartats "Llenguatge heurístic" (abril) i "Llenguatge meta artístic" (maig). En aquest darrer espai participaré amb la vídeo projecció "MUM".

2009-02-02T17:58:00.003+01:00

Del 11 al 16 de febrero presento la pieza I have a dream today en el stand de la Galería Cànem de la feria de arte contemporáneo ARCO 2009.

En lugar de los objetos concretos que delimitaban hasta ahora el campo del arte, los artistas utilizan el tiempo como un material. La forma prima sobre la cosa; los flujos, sobre las categorías; la producción de gestos, sobre los objetos materiales.

Nicolas Bourriaud, 2006

Nicolas Bourriaud escribe en su libro Estética relacional que las obras de arte que le parecen dignas de interés son las que funcionan como intersticios. Este quizás sea el caso del vídeo I have a dream today (2009) de Alfred Porres Pla. El vídeo parece un fragmento de un discurso de Barack Obama, y de hecho lo es. Es un fragmento muy corto en el que Obama pronuncia una única frase: “I have a dream today” (Hoy tengo un sueño). Una frase convertida en símbolo desde que Martin Luther King la pronunciara el 28 de agosto de 1963 en el Lincoln Memorial de Washington. Pero el modo en el que está realizada la edición del vídeo sólo deja espacio a una única certeza: Obama pronunció cada una de las palabras que constituyen la frase. Una certeza inquietante que revela al espectador la naturaleza discursiva de las imágenes. Un intersticio por el que la verdad se resquebraja.

Instead of the specific objects which used to delimit the artistic field until now artist use time as a material. The form prevails over the thing, the flows over the categories, the gestures production over the material objects.

Nicolas Bourriaud, 2006

Nicolas Bourriaud writes in his book Relational Aesthetics that the works of art that seem to him worthy are the ones which function as gaps. This is perhaps the case of the video I have a dream today (2009) by Alfred Porres Pla. The video looks like a Barack Obama’s speech fragment, and in fact it is. It is a really short fragment in which Obama pronounces just a sentence: “I have a dream today”. A sentence which turned to be a symbol since Martin Luther King pronounced it in August 28 1963 in the Lincoln Memorial in Washington. But the way in which the video edition has been made only leaves space for just a certainty: Obama pronounced each of the words that form the sentence. A disturbing certainty that reveals the audience the discursive nature of the images. A gap through which the truth cracks.

2008-11-30T00:39:00.003+01:00

El próximo 4 de diciembre en el Berritzegune de Lasarte participo en una jornada sobre la perspectiva educativa de los proyectos de trabajo.

2008-11-11T18:03:00.003+01:00

Mum, 2008 vídeo monocanal (2'23'')

La veu d’un fill en la foscor canta: “Les formigues a l’hivern estan totes amagades, les formigues a l’hivern mengen totes pa calent. Nyam, nyam, nyam. Nyam, nyam, nyam” Com explicava John Berger a Modos de ver, “el film es desenvolupa en el temps i el quadre no. La manera en que una imatge segueix a una altra en un film, la seva successió, construeix un argument que resulta irreversible. En canvi, tots els elements d’un quadre es veuen simultàniament”. MUM és, en aquest sentit, una pintura: el retrat d’una mare. Sobre el teló de fons d’un món enrunat, la mare labora. S’arrecera en una quotidianeïtat que sembla mantenir intacta. Potser espera. Mentre ressonen desproporcionats els crits del fill (Nyaaaaam, nyaaaaaam, nyaaaaaaam) ens preguntem si som davant un espai físic o existencial.

La voz de un hijo en la oscuridad canta: “Las hormigas en verano están todas escondidas, las hormigas en verano comen todas pan caliente. Ñam, ñam, ñam. Ñam, ñam, ñam” Como explicaba John Berger en Modos de ver, “el film se desarrolla en el tiempo y el cuadro no. La manera en que una imagen sigue a otra en un film, su sucesión, construye un argumento que resulta irreversible. En cambio, todos los elementos de un cuadro se ven simultáneamente”. MUM es, en este sentido, una pintura: el retrato de una madre. Sobre el telón de fondo de un mundo en ruinas, la madre labora. Se resguarda en una cotidianeidad que parece mantener intacta. Quizás espera. Mientras resuenan desproporcionados los gritos del hijo (Ñaaaaam, ñaaaaam, ñaaaaam) nos preguntamos si estamos ante un espacio físico o existencial.

The voice of a son sings in the darkness: “All the ants are hidden in the winter, all the ants eat hot bread. Yum-yum. Yum-yum.” As John Berger explained in Ways of Seeing, “the film develops in the time but the picture doesn’t. The way in which an image follows another in a film, the series, builds an argument that comes to be irreversible. However, all the elements in a picture can be seen simultaneously”. MUM is, in this sense, a picture: the portrait of a mother. Over the backdrop of world in ruins, the mother works. She shelters in the daily life which she seems to keep intact. Perhaps she waits. While the shouts of the son (Yuuuuum-yuuuuum.) resound disproportionately, we wonder if we are facing a physical or existential space.

2008-11-11T16:43:00.003+01:00

Us convido a la presentació de la vídeo projecció MUM (Alfred Porres Pla) a l'estand de la GALERIA CÀNEM

Stand 4B 05
Feira de Arte Contemporânea

Antonio Alcaraz - Mar Arza - Ion Dumitriu - Nicu Ilfoveanu - Yotta Kippe - Isidre Manils - Geles Mit - Alfred Porres - Manuel Rey-Fueyo - Josep Uclés - Lluís Vives.

2008-11-03T11:03:00.002+01:00

El proper dimecres, 05 de novembre us convido a assitir a la taula de debat "Experiències amb la imatge, experiències d'aprenentatge" al CCCB, dins el marc de Trafic '08.

TRAFIC 08 proposa un debat en què pedagogs i professionals de la fotografia abordaran diferents experiències d’aprenentatge a les aules i a l’exterior de les aules. Com a ponents intervindràn Lorena Méndez, col·laboradora de La Lleca, un projecte d’intervenció i acompanyament al centre penitenciari de Santa Martha Acatitla (Mèxic); Tanit Plana, fotògrafa i publicista, i Alfred Porres, artista visual i professor de l’IES de Sant Carles de la Ràpita. Farà de moderador Francesc Perramon, professor de teoria de la imatge i història de la fotografia a l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona.

Més informació

2008-10-19T22:48:00.002+02:00

El próximo 23 de octubre presentaré la ponencia "Narrativas visuales y diversidad cultural" en el MUSAC (Museo de Arte Contemporáneo de Castilla y León), en el marco del curso Practicar el museo organizado por el MUSAC y el Centro de Formación del Profesorado e Innovación Educativa de León.

2008-06-13T15:30:00.006+02:00

36525dies és un projecte participatiu que es durà a terme a Amposta dins la quarta edició del Festival de Vídeo i Arts Digitals STROBE '08, en el context de la celebració del centenari del nomenament de ciutat.

Ahir es va presentar als mitjans.

2008-02-22T20:34:00.004+01:00

Del darrer cap de setmana a ARCO rescato una molt bona acollida de la peça que presentava a la galeria Cànem i la possibilitat de retrobar-me amb amics amb els que només coincideixo en aquest esdeveniment.

El blog ALTACAPA que edita el tarragoní Màrius Domingo conté unes quantes entrades sobre aquesta darrera edició d'ARCO. En una d'elles comenta la participació tarragonina a ARCO i des d'aquí aprofito per agrair-li-ho.

http://www.mariusdomingo.com/altacapa/?p=987

Tanmateix tot el blog és força interessant i recomanable.

2008-02-09T14:38:00.001+01:00

Del 13 al 18 de febrero de 2008 presentaré Timeless en ARCO '08.

Galeria Cànem

Stand 12 A01

2008-01-16T18:34:00.000+01:00

L’exposició “Nord del Sud / Sud del Nord” es presentarà a Calaceit al Museu Juan Cabré (c/Juan Cabré, 7) entre el 18 de gener i el 2 de març de 2008.

L'exposició inclou Faith, una vídeo instal·lació del 2006. Teniu més informació en aquest post (27 de febrer de 2007).

2008-01-15T12:38:00.000+01:00

Cartografies Su(per)posades és una proposta d'investigació artística i aprenentatge col·laboratiu que s'inscriu en el Festival de Vídeo Creació STROBE d'Amposta. En aquesta primera edició el grup s'ha constituït amb 10 estudiants de primer i 2 de segon de "batxillerat artístic" de l'IES Ramon Berenguer IV d'Amposta. El grup es reunirà amb una periodicitat setmanal al llarg dels propers dos mesos i tindrà un espai a Internet on estirar els límits de les trobades presencials, construir una memòria compartida del procés de recerca i donar visibilitat al camí recorregut.

Més informació a Cartografies Su(per)posades

2007-12-20T20:43:00.000+01:00

L'exposició "Nord del Sud / Sud del Nord" es presentarà a Alcanar en l'edifici de la casa O'Connor (c/Generalitat, 14), entre els dies 21 de desembre de 2007 i 6 de gener de 2008

La inauguració serà el dia 21 de desembre a les 20 h.
L'horari de visita serà el següent: 22, 23, 28, 29 i 30 de desembre i 4, 5, i 6 de gener de les 19 a les 20 h.

2007-11-30T19:49:00.000+01:00

TIMELESS

Del 29 de novembre al 18 de desembre.
Obert de l7 a 21 h.Inauguració a les 20 h.

Galeria Cànem

Antonio Maura, 6
12001 Castelló de la Plana
Tel.: 964 22 88 79
http://www.galeriacanem.com/

Timeless aborda una revisió crítica de la versió neta i asèptica de la globalització que sovint ens ofereixen els mitjans. Suposadament, vivim una època d’intercanvis universals. Però el somni d’un món interconnectat és la realitat d’uns pocs. De l’altra banda del somni, milers de persones es veuen abocades al malson d’haver de creuar il·legalment fronteres per motius econòmics o polítics. Des dels atemptats de l’11-S, és en els espais públics de les grans ciutats (els aeroports, les estacions de tren, els grans centres comercials...) on es dirimeix dia a dia la possibilitat d’accés. Les fronteres es desdibuixen però no s’esborren. Poden ser borroses, poroses fins i tot per a uns quants, trencar-se, multiplicar-se, mudar la seva pell i adoptar infinitat de noves formes per ser a tot arreu. La Babylon contemporània és l’arena on s’escenifica la paradoxa de la globalització: la ubiqüitat dels marges.

Timeless aborda una revisió crítica de la versión limpia y aséptica de la globalización que nos ofrecen los medios. Supuestamente, vivimos una época de intercambios universales. Pero el sueño de un mundo interconectado es la realidad de unos pocos. Del otro lado del sueño, miles de personas se ven forzadas a cruzar ilegalmente fronteras por motivos económicos o políticos. Desde los atentados de l’11-S, es en los espacios públicos de las grandes ciudades (los aeropuertos, las estaciones de tren, los grandes centros comerciales...) donde se dirime día a día la posibilidad de acceso. Las fronteras se desdibujan pero no se borran. Pueden ser borrosas, incluso porosas para unos cuantos, romperse, multiplicarse, mudar su piel y adoptar infinidad de nuevas formas para estar en todas partes. La Babylon contemporánea es la arena donde se escenifica la paradoja de la globalización: la ubicuidad de los márgenes.

Timeless tackles a critical revision of the clean aseptic version of the globalization which the media often offer us. Supposedly, we live in an era of universal exchanges. But the dream of an interconnected world is just the reality for a few. On the other side of the dream, thousands of people lean out to the nightmare of having to cross frontiers illegally for economical or political reasons. From the September 11, 2001/9-11 attacks, it is in the public spaces of the big cities (airports, train stations, shopping centres...) where the possibility of accessing is resolved/settled. The frontiers fade away but do not disappear. They can be blurred, even porous for a few ones; they can break, multiply, shed their skin and adopt infinite new forms to be everywhere. The contemporary Babylon is the sand where the globalization paradox is staged: the ubiquity of the borders.

2007-11-20T11:32:00.000+01:00

El proper dilluns 26 de novembre de 2007 s'inaugura BAC Babylon, la vuitena edició del BAC! Festival d'Art Contemporani de Barcelona.

El festival recrea el concepte de la ciutat contemporània, convidant a artistes de totes les disciplines a oferir una visió crítica sobre aquesta realitat i a participar, a través de les seves propostes, en la construcció d'una consciència cultural més activa i compromesa.

Participo en el festival en representació de la galeria Cànem (Castelló) amb la vídeo projecció Timeless.

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

Del 27 nov. 2007 al 20 dic. 2007

Entrada lliure

Lugar

C/ Montalegre 5, 08001 Barcelona Tel. 93 306 41 00 Fax 93 306 41 01 Metro: líneas 1, 2 y 3 (Catalunya y Universitat) FGC y RENFE. Bus: 7, 9, 14, 16, 17, 24, 38, 41, 50, 54, 55, 56, 58, 59, 64, 66, 67, 68, 91, 120, 141, L94, L95, Tombús, Aerobús. Parkings: Pl. Castella, Carrer dels Àngels, Pl. Catalunya.

Inauguración
26 nov. 2007 20:00h
Horario
De martes a domingo de 11 a 20 h. Jueves de 11 a 22 h. Cerrado los lunes no festivos.

2007-10-22T11:48:00.000+02:00

NEWS FEM 07

Yahoo Noticias: Jóvenes artistas abordan el terrorismo y sus consecuencias en la feria FEM

Ibercampus.es: Los jóvenes talentos, entre el arte y la política

Terra: Jóvenes artistas abordan el terrorismo y sus consecuencias en la feria FEM

El País: Arte joven para una plaza maldita

2007-10-14T19:20:00.000+02:00

El próximo 18 de octubre estaré en Madrid para la inauguración del FEM 7, Festival Edición Madrid de Nuevos Creadores.

En esta edición se exhibe el proyecto de videoarte Poetic Terrorism. Esta propuesta, en manos de su comisaria Elga Wimmer , nos mostrará el trabajo de algunos de los videoartistas con más proyección internacional en el mundo del arte, con una temática en común: el terror, y todas sus formas, en la sociedad actual.

Participo en el festival con la vídeo-proyección BUSH

Bush reconstruye la escena bíblica de la Zarza Ardiente (a través de la cual Dios se manifestó a Moisés en el monte Sinaí) y nos remite a la situación actual en Oriente Próximo y al panorama mundial después de los atentados del 11 de septiembre de 2001. En bush, la voz reproduce un fragmento de un discurso pronunciado por George W. Bush cuando escasamente había transcurrido un mes desde el atentado al World Trade Center: «Los terroristas atacaron al Centro Mundial del Comercio. Le temen al comercio porque comprenden que el comercio trae libertad y esperanza. […] Estos ataques, una vez más, revelan la maldad que anida en el corazón del terrorismo, la maldad que nosotros debemos combatir». De hecho, la voz que se escucha en el vídeo es la propia voz de George Bush estirada y distorsionada. Una distorsión que lo mismo remite a la Voz atronadora de la divinidad, que recuerda las voces enmascaradas de los
comunicados terroristas.

***

Bush rebuilds the biblical scene of the burning bush (through which God showed himself to Moses in the Sinai mountain) and it refers to the present situation in the Near East and to the world ‘s outlook after the terrorists attempts of the 9/11 2001. In bush, the voice reproduces a fragment of a discourse pronounced by George W. Bush, when hardly a month had passed after the attempt to the World Trace Center. «The terrorists attacked the World Trade Center. They fear trade because they understood that trade brings freedom and hope. […] These attacks once again reveal the evil at the heart of terrorism, the evil we must fight». Actually, the voice heard in the video is George Bush’s own voice but stretched and distorted. It is a distortion which both refers to the thunderous Voice of the divinity and to the masked voices of the terrorists’ communiqués.

2007-09-27T23:37:00.000+02:00

El proper dissabte 29 de setembre s'inaugura l'exposició FRONTERES I CRUÏLLES que romandrà oberta fins el 2 de desembre.

L'exposició ofereix un recorregut històric per una sèrie de peces patrimonials de les Terres de l'Ebre a través de la mirada contemporània de quatre artistes del territori: Pilar Lanau, Josep Lanau, David Curto i Alfred Porres.

Lloc
Sala Antoni García (Antic Escorxador de Tortosa)
Horari
De dimarts a divendres de 18 a 20 h.
Dissabtes de 12 a 14 h i de 18 a 20 h.
Diumenges i festius de 12 a 14 h.

2007-09-22T20:08:00.000+02:00

L’exposició Nord del Sud / Sud del Nord es presenta a Santa Bàrbara de l’onze al trenta de setembre de 2007.

Centre Cultural: Passeig de les Escoles, 1-3

L'exposició inclou Faith, una vídeo instal·lació del 2006. Teniu més informació en aquest post (27 de febrer de 2007).

2007-09-15T20:50:00.000+02:00

Más información sobre FEM 7

Horarios:
Día 18 de octubre de 18:00h a 24:00h.
Rueda de prensa a las 13:00h.
Inauguración institucional 20:00h.

Día 19 de octubre de 18:00h a 24:00h.
Días 20 y 21 de octubre de 12:00h a 24:00h.

Lugar:
Plaza de Santa María Soledad Torres Acosta
Metro Callao
Entrada desde Gran Vía por c/ Tudescos y c/ Silva

Para el proyecto Poetic Terrorism, comisariado por Elga Wimmer, se utilizaran 12 contenedores de 20 pies. Equipados con videoproyector/pantalla/sonido.

2007-09-04T19:54:00.000+02:00

FEM7

Del 18 al 21 de Octubre tendrá lugar la séptima edición del FEM, Festival Edición Madrid de Nuevos Creadores o Feria de las Tentaciones.

Si os interesa saber más del trabajo que presento en el festival podéis consultar aquí.

En esta edición podremos disfrutar del proyecto de videoarte “Poetic Terrorism”. Esta propuesta, en manos de su comisaria Elga Wimmer, nos mostrará el trabajo de algunos de los videoartistas con más proyección internacional en el mundo del arte, con una temática en común: el terror, y todas sus formas, en la sociedad actual.

Los artistas son: Alfred Porres (España), Olga Kisseleva (Rusia/Francia), Martin Sexton (Irlanda/Reino Unido), Sehban Zaidi y Naeem Mohaimen (Pakistán/India), Alterazioni Video (Italia), Jeremy Balke (Estados Unidos), Damien Aspe (Francia), Robert Boyd (Estados Unidos), Juan Manuel Echavarria (Colombia), Carolee Scheemann (Estados Unidos/Canada), Jenny Marketou (Grecia), Teresa Serrano (México), Martha Colburn (Estados Unidos), Minnette Varí (Sudáfrica), Peter Aerschmann (Alemania), Michael Najjar (Alemania), Oscar Seco y Manuel Mingo (España), Federico Solmi (Italia), Liselot van der Heijden (Holanda), Madeleine Hatz (Suiza), Oscar Munñoz (Colombia) y Makoto Aida (Japón).

FEM, Festival Edición Madrid de Nuevos Creadores, que ha convertido en el punto de referencia más importante a nivel nacional y europeo del arte más alternativo, trasgresor y a su vez trampolín para nuevas generaciones que han elegido el camino de la creación. La Fundación Temas de Arte es la organizadora y creadora del FEM, Festival Edición Madrid, y ha elegido a la ciudad de Madrid como símbolo y marco donde albergar los proyectos de los artistas más vanguardistas e internacionales. Es también plataforma y punto de referencia de estos nuevos creadores que con su esfuerzo e ilusión llevan convirtiendo al FEM en unas de las propuestas más atrevidas e importantes en el ámbito artístico europeo.El Objetivo principal del FEM es promover, apoyar y conectar a los nuevos creadores con el gran público, medios especializados, coleccionistas, galeristas y amantes, en general, del arte comtemporáneo.

2007-08-09T15:13:00.000+02:00

L'Espai d'Arts Visuals d'Amposta presenta entre l'10 i el 19 d'agost el III Festival Strobe que pretén ordenar un seguit d'activitats centrades en la producció, exhibició i difusió de les noves tendències en creació contemporània amb nous mitjans. En aquesta edició el festival vol ampliar horitzons amb un territori convidat, Mèxic en aquest cas, alhora vol consolidar la vessant d'espai de producció, així com engegar nous projectes pedagògics que aportin una presència més dilatada en el calendari, a fi de consolidar Strobe com un espai continuat de treball i diàleg en arts i noves tecnologies a la ciutat d'Amposta.

Més informació al web del Festival Strobe

Dins el marc del festival, a partir del proper més d'octubre s’ha volgut incloure una nova línia de treball enfocada a desenvolupar projectes pedagògics. La proposta pretén involucrar diversos col·lectius i centres d’ensenyament de la ciutat en programes d’aprenentatge emprant noves tecnologies i plantejaments cooperatius.

La meva participació en l'edició 2007 del festival és dirigir un d'aquests projectes educatius: CARTOGRAFIES SU(PER)POSADES. A partir d'octubre tindreu informació puntual del seu desenvolupament en aquest blog.

2007-07-12T20:18:00.000+02:00

La revista ARTIGA número 3 sortirà aquest diumenge, dia 15 de juliol amb el diari EL PUNT a totes les comarques de Tarragona.

També la podreu trobar als punts de distribució gratuïta:

Tarragona: Museu D’Art Modern de la Diputació, Oficines de l’Ajuntament de Tarragona Rambla Nova, Delegació de Cultura de la Generalitat i Departament Història de l’Art URV.Reus: Cal Massó, Centre Lectura de Reus, Galeries Artloft i Antoni PinyolEscoles d’Art de Tarragona, Reus i Tortosa i Museu de Valls.Valls: Museu de Valls. Amposta: Museu del Montsià. Barcelona: Centre d’Art Santa Mónica, CCCB i Galeria Toni Tàpies. I la versió digital a: www.art-tarragona.com

2007-05-31T17:55:00.000+02:00

Del 31 de maig al 2 de juny de 2007. La Fira LOOP es desenvolupa durant els darrers tres dies del Festival i reuneix artistes, galeristes, col·leccionistes, crítics, directors de museus i aficionats al videoart per a l’intercanvi d’experiències i d’impressions sobre el vídeo de creació.

Galeria Cànem (Alex Campoy)

2007-04-28T13:27:00.000+02:00

L'exposició Nord del Sud, Sud del Nord es presentarà al Palau Oliver de Boteller de Tortosa (c. Dr. Ferran, 4 ), entre els dies 04 de maig i 03 de juny de 2007.

L'exposició inclou Faith, una vídeo instal·lació del 2006. Teniu més informació en aquest blog (27 de febrer de 2007).

2007-04-16T23:29:00.000+02:00

El dia 25 d'abril presento la ponencia Narratives visuals i experiència de l'alteritat i el taller I si l'altre sóc jo?

Dins el marc de les

IV JORNADES DE PEDAGOGIA DE L’ART I MUSEUS
"El museu i l’educació per a la diversitat cultural des de les arts"

MVSEV D’ART MODERN DE TARRAGONA

Dimecres 18 i 25 d’abril de 2007

PROGRAMA

Dia 18 d’abril de 2007
Matí
9 h Recepció de participants i presentació de les Jornades
9.30 h El taller d’El Caire, una escola per a tots. Perico Pastor
10.45 h Descans
11.15 h Els museus, lloc per valorar a l’altre. Interpretacions i consideracions
crítiques des de l’educació artística. Muntsa Calbó i Joan Vallès
12.30 h De la ciutat de les paraules a Almazen: de les arts al barri. Macarena de
la Vega
Tarda
16 h Art i testimoni. El material testimonial com a peça del museu. Imma Boj
17.15 h 10.000 objectes per a l’educació. Enric Miró
19.30 h Cloenda de l’acte

Dia 25 d’abril de 2007
Matí
10 a 11.30 h Art i diversitat cultural a Catalunya: drets de ciutadania i drets culturals. Estela Rodríguez
11.30 a 13.30 h Narratives visuals i experiència de l’alteritat. Alfred Porres
Tarda
16.30 a 19.30 h I si l’altre sóc jo? Alfred Porres

2007-04-07T15:57:00.000+02:00

El segon número de la revista ARTIGA (publicació quadrimestral sobre arts plàstiques i visuals de les comarques de Tarragona) surt el proper dimarts 10 d'abril (amb el diari El PUNT). En aquest número he estat convidat a signar el text de la secció "Escrit d'artista".

També disponible en versió online.

Tenir veu és el text que presento. El seu punt de partida és el debat sobre la proliferació dels espais d'art contemporani a les comarques tarragonines. Des d’una perspectiva a mig camí entre el relat etnogràfic i la reflexió autobiogràfica, intento posar l'accent en l’origen socioeconòmic i polític de qualsevol pràctica cultural per fer visibles les circumstàncies quotidianes que contribueixen a naturalitzar els seus efectes. Això suposa interrogar-nos sobre qui són els visitants desitjats d'aquests espais, per a qui es reclamen, en nom de qui, qui és admès i qui en queda exclòs, quines veus s'autoritzen i quines es fan callar... quines són, en definitiva, les possibilitats de tenir veu.

A partir de dimecres podreu trobar ARTIGA als punts de distribució gratuïta: Museu D’Art Modern de la Diputació, Museu de Reus, Centre de Lectura, Delegació de Cultura de la Generalitat, Ajuntament de Tarragona, Galeries Artloft i Antoni Pinyol, Escoles d’Art de Tarragona, Reus i Tortosa i Museu de Valls. A Barcelona: Fundació Miró, Galeria Toni Tàpies, Centre d’Art Santa Mónica i altres centres culturals.

2007-03-21T10:27:00.000+01:00

El proper divendres 23 de març es farà a Madrid la festa de presentació del darrer número de la revista La Más Bella: "MANUAL DE INSTRUCCIONES LA MÁS BELLA", que inicialment va ser presentat a ARCO 2007. En aquest número s'inclou el DVD El espía que nos grabó, on participo amb el vídeo LaDinamo Experience.

A las 19:30 horas: presentación a cargo de los editores.

Lugar: Istituto Europeo di Design, sede Palacio de Altamira (c/ Flor Alta 8, Metro Callao/Santo Domingo/Pza. España) (OJO: se trata de la sede nueva del IED, al ladito de Callao)

Acto previsto: Presentación de la edición a cargo de los editores y responsables deLa Más Bella (Diego Ortiz y Pepe Murciego). En la presentación varios modelos vestidos por Pepe Jeans lucirán y enseñarán a los asistentes el exclusivo delantal que porta en sus bolsillos todos los contenidos de Manual de Instrucciones La Más Bella.

Cóctel: sake de bienvenida, cortesía de Mushotoku Café.Ambientación musical + regalo de CD a los asistentes a cargo de Mushotoku Café DJ’s (AraguaneyLeaf y Takuan).

A partir de las 22:30 horas: Fiesta El Espía que nos grabó.

Lugar: Ladinamo (c/ Mira el Sol 2, Metro Lavapiés/Embajadores).

Imprescindible: indumentaria de espía: gabardina, gafas negras y cámara de vídeo (opcional).

Actuaciones musicales: Actuación musical de Lasso & Vernalte.Ambientación musical toda la noche a cargo de los CassetteJockeys: CJ Bravo, CJ Sequí, CJ Soul y CJ Lasso.

2007-03-05T21:18:00.000+01:00

Videographies of navigating Geobodies
Ursula Biemann (seminari i projecció de vídeos)

Organitza art, dones, feminisme i perspectives de gènere. Universitat de Barcelona.

Facultat de BBAA de Barcelona, 6 de març de 2007 (16 a 19 hores)
Per a més informació de l’artista consultar la seva web, http://www.geobodies.org/ . També podeu visitar la seva exposició a la Fundació Tàpies des del 9 de març.

Els seus vídeo-assaigs exploren metodologies de recerca a través de narratives visuals, abordant de quines maneres la precarietat laboral, la globalització, els processos migratoris, i les noves tecnologies afecten a les dones i les seves condicions laborals. Els seus vídeos es localitzen en territoris fronterers, en les topografies del treball sexual o de l’explotació laboral transnacional, que li permeten registrar els desplaçaments i les estratègies de resistència de les dones.

2007-02-27T21:11:00.000+01:00

Fins el proper dia 1 d'abril es pot visitar l'exposició Nord del Sud, Sud del Nord al Museu Comarcal del Montsià (Amposta).
En aquesta exposició podeu veure un dels meus darrers treballs: Faith (2006)

Faith és una vídeo projecció que s’inicia amb una pantalla completament negra i el so del compte enrera de l’enlairament de l’Apollo 14, enregistrat per la NASA el 31 de gener de 1971. Com si la veu en off del narrador tingués alguna influència sobre la imatge del vídeo, comencen a aparèixer unes petites llums d’espelma que trenquen la completa foscor inicial. Quan el narrador inicia el compte enrera les espelmes s’encenen i, com si d’un marcador electrònic es tractés, representen visualment els números de forma sincrònica amb la narració. L’encesa simultània de les espelmes revela la presència de l’objecte que s’amagava rera la foscor i que ara ocupa la totalitat de la projecció: un lampadari d’església (el lampadari és un objecte litúrgic que els creients usen, mitjançant l’encesa d’una espelma, per elevar les seves pregàries a Déu). Quan el compte enrera arriba a zero, el so dels motors de l’Apollo 14 ocupen tot l’espai sonor i les espelmes s’apaguen d’una bufada, com si els hagués afectat l’ona expansiva produïda per l’enlairament del coet. En aquell instant decisiu, la imatge es queda completament a les fosques i un brogit ensordidor ho omple tot.
En la intersecció (i la interacció) de la imatge (un lampadari d’església) i el so (el compte enrera de l’enlairament de l’Apollo 14) hi ha l’espai on es construeix el sentit de Faith. Sense ànim d’esgotar les interpretacions possibles de l’obra, assajo una de les possibles maneres d'apropar-s'hi:
La pregària que s’eleva al cel comença amb l’encesa d’una espelma. El coet també s’encén abans d’enlairar-se. Hi ha un cert paral·lelisme visual (fins i tot ritual) que permet superposar dues accions tan allunyades. Com en la pregària, en els viatges a la Lluna només tenim accés a “l’enlairament”, després gairebé tot és una qüestió de fe. Però Faith no tracta sobre viatges a la Lluna, aquests només participen de la metàfora amb què es construeix el sentit de l’obra. Faith ens parla del temps, del pas del temps, de la confiança en un temps després del temps: de la vida i la mort. El compte enrera de Faith ben bé podria ser el de la nostra vida. Potser els 15 segons que la veu en off comptabilitza siguin tota una vida. Potser per aquest motiu les espelmes arriben gairebé esgotades a la fi del compte enrera. A l’arribar a zero, la pròpia força de l’esdeveniment ens deixa a les fosques d’una bufada. És només un moment; però, a partir d’aquí, potser tot és només qüestió de fe.

2007-02-15T23:59:00.000+01:00

El web-magazine de arte nexo5.com project recoge una notícia sobre la pieza que presento en ARCO 07

http://www.nexo5.com/nexo5/index.php?productID=100

2007-02-15T21:42:00.000+01:00

ARCO’07
Galería Cànem, Hall 7 E 187
Madrid, 15-19 de Febrero, 2007
___________________________

BUSH (2006) es una de mis últimas vídeo proyecciones. La podréis ver en ARCO’07, en el stand de la Galería Cànem (Hall 7 E 187) hasta el 19 de febrero.

Bush reconstruye la escena bíblica de la Zarza Ardiente mediante la intersección de metáforas visuales, sonoras y lingüísticas que remiten a la situación actual en Oriente Próximo y al panorama mundial después de los atentados del 11 de septiembre de 2001. La zarza es un tipo de arbusto (bush, en inglés) a través de la cual Dios se manifestó a Moisés en el monte Sinaí. Al fijarse, Moisés vio que la zarza ardía en fuego, pero la zarza no se consumía. De la zarza salió una voz que alentó a Moisés a guiar al pueblo de Israel hasta la Tierra Prometida y a liberarlo de su opresión. En bush, la voz reproduce un fragmento de un discurso pronunciado por George W. Bush cuando escasamente había transcurrido un mes desde el atentado al World Trade Center: «Los terroristas atacaron al Centro Mundial del Comercio. Le temen al comercio porque comprenden que el comercio trae libertad y esperanza. […] Estos ataques, una vez más, revelan la maldad que anida en el corazón del terrorismo, la maldad que nosotros debemos combatir». De hecho, la voz que se escucha en el vídeo es la propia voz de George Bush estirada y distorsionada. Una distorsión que lo mismo remite a la Voz atronadora de la divinidad, que recuerda las voces enmascaradas de los comunicados terroristas.
El fuego de la zarza de bush evoca, de algún modo, las columnas de humo y fuego de las Twin Towers. Pero la zarza no sólo no se consume sino que parece rearmarse y regenerarse a medida que la voz va pronunciando su mensaje.
El dios de bush no es un dios ardiendo, herido por las llamas sino un dios ardiente y colérico que, como el dios de Moisés, se muestra por primera vez a los hombres con su propio Nombre: Trade (Comercio).
Bush, con su referencia al pasaje bíblico de la Zarza Ardiente, no sólo remite a una situación geopolítica específica sino también a su representación mediática. Parafraseando a Mitchell (4), bush se interroga sobre cómo piensan las imágenes y qué hacen: cual es su capacidad comunicativa como signos y símbolos, qué clase de poder tienen para influir en las emociones y en el comportamiento humano.

____________________________________
4 W.J.T. Mitchell (2005): What do pictures want?

2007-02-15T21:13:00.000+01:00

Fotograma de De Fronteres i Pasteres (2002)

Sobre mi trabajo artístico /

Sobre el meu treball artístic

Según Ann-Sofi Sidén, el videoarte son “simples ideas presentándose a sí mismas en un instante”. Me parece una forma sencilla de empezar a explicar mi trabajo. A ese instante, añade Ann-Sofi Sidén, le sigue “un período de producción intenso o expansivo, que tiene como resultado largas horas frente al ordenador mirando, editando, releyendo”(1). El instante es decisivo, pero no en un sentido fotográfico, de “instantánea” sino más bien en un sentido pictórico. Es un instante producido, estirado, condensado. Unas veces, mediante un fragmento breve de vídeo que se repite indefinidamente en un loop de unos pocos segundos; otras, mediante un vídeo de larga duración en el que es la propia acción representada la que se mantiene sostenida, repetida, contenida en su brevedad narrativa.
Paul Sharits afirmaba en 1976 que, para que el cine pudiera expresar ideales democráticos, una de las condiciones que debía darse era que la forma de presentación no prescribiera una duración fija de la contemplación por parte del espectador, “es decir, el espectador debe poder entrar y salir en cualquier momento; como la propia Naturaleza, el espectador debería tener clara la naturaleza básica del film con tan solo un vistazo, sin verse forzado a invertir tiempo esperando lo que se conoce como «desenlace narrativo»”(2). Es en este sentido que sospecho de la naturaleza pictórica de mi trabajo. Aunque mi sospecha no se fundamenta en una cuestión matérica, estética o formal, sino más bien en una cuestión estratégica. Como explicaba John Berger en Modos de ver, “el film se desarrolla en el tiempo y el cuadro no. El modo en que una imagen sigue a otra en un film, su sucesión, construye un argumento que resulta irreversible. En cambio, todos los elementos de un cuadro se ven simultáneamente”(3). Es esa simultaneidad pictórica la que otorga al instante una entidad que difiere de la “instantánea fotográfica”. De hecho, pese a su brevedad, ese instante no es un fragmento congelado de una secuencia narrativa más amplia sino una narración íntegra, contenida en la naturaleza simultánea de la imagen.

Segons Ann-Sofi Sidén, el videoart són “simples idees presentant-se a elles mateixes en un instant”. Em sembla una forma senzilla de començar a explicar el meu treball. A aquest instant, continua Ann-Sofi Sidén, segueix “un període de producció intens o expansiu, que té com a resultat llargues hores davant l'ordinador mirant, editant, rellegint”(1). L'instant és decisiu, però no en un sentit fotogràfic, d'“instantània” sinó més aviat en un sentit pictòric. És un instant produït, estirat, condensat. Uns cops, mitjançant un fragment breu de vídeo que es repeteix indefinidament en un loop d'uns pocs segons; altres, mitjançant un vídeo de llarga durada en el que és la pròpia acció representada la que es manté sostinguda, repetida, continguda en la seva brevetat narrativa.Paul Sharits afirmava al 1976 que, per a que el cinema pogués expressar ideals democràtics, una de les condicions que hauria de donar-se era que la forma de presentació no prescrivís una durada fixa de la contemplació per part de l'espectador, “és a dir, l'espectador ha de poder entrar i sortir en qualsevol moment; com la pròpia Natura, l'espectador hauria de tenir clara la natura bàsica del film amb només un cop d'ull, sense veure's forçat a invertir temps esperant allò que es coneix com a «desenllaç narratiu»”(2). És en aquest sentit que sospito de la natura pictòrica del meu treball. Encara que la meva sospita no es fonamenta en una qüestió matèrica, estètica o formal, sinó més aviat en una qüestió estratègica. Com explicava John Berger a Modos de ver, “el film es desenvolupa en el temps i el quadre no. La manera en que una imatge segueix a una altra en un film, la seva successió, construeix un argument que resulta irreversible. En canvi, tots els elements d'un quadre es veuen simultàniament”(3). És aquesta simultaneïtat pictòrica la que atorga a l'instant una entitat que difereix de la “instantània fotogràfica”. De fet, malgrat la seva brevetat, aquest instant no és un fragment congelat d'una seqüència narrativa més àmplia sinó una narració íntegra, continguda en la natura simultània de la imatge.

__________________________________________
1 MARTIN, Sylvia (2006): Videoarte. Madrid, Taschen.
2 V.V.A.A. (2006): Paul Sharits. Publicaciones del Espai d'Art Contemporani de Castelló.
3 BERGER, John (1974): Modos de ver. Barcelona, Gustavo Gili (2001).